dimecres, 6 de març de 2013

OBJECTIU: TREBALLAR PER LA CONVIVÈNCIA

Aquest dies els Mossos d’Esquadra fan unes xerrades a l’ESO per explicar als alumnes quins són els seus drets i els seus deures a nivell social i legal. Els joves han de tenir clar que hi ha una normativa social que han de complir. Aquesta és una de les diverses activitats que s’estan fent al IE Ramona Calvet per millorar la convivència al centre. La mateixa escola també ha redactat tot un seguit de normes que es basen en el respecte cap a companys i professors, i cap al material del centre. No respectar aquestes normes bàsiques pot representar certes sancions (en properes entrades d'aquest bloc anirem publicant aquest document). 
De tot plegat se’n va parlar a una reunió oberta a tothom, el 19 de febrer. Hi van assistir membres de la direcció per explicar quines accions estan portant a terme per millorar la convivència a l’escola. També hi va haver una representació de l’AMPA, que segueix de molt a prop aquest tema. Dos Mossos d’Esquadra van avançar a les famílies com seria la xerrada que es faria als alumnes. I els pares i mares que hi van assistir, una trentena de persones, també van dir la seva pel què fa a la gestió de conflictes que es fa a l’escola.  El següent text és un RESUM d’aquesta reunió. Us pot semblar llarg però un recomanem que us el llegiu tot, perquè segur que us interessarà.

LA  GESTIÓ DEL CENTRE
RESPECTE PER TOT I PER TOTHOM. La convivència a l’escola es treballa, bàsicament, en dues línies: el respecte a les persones i el respecte al material. Per tal que tots els alumnes,  les famílies i l’IE hi treballin conjuntament s’ha fet un document on s’explica les normes del centre i també s’especifiquen les sancions. Aquest document està en constant construcció. Perquè el centre és nou  i es va adaptant a les problemàtiques que sorgeixen.

TUTORS PERSONALS. La convivència es gestiona en grup, quan passen conflictes concrets, però també de manera individualitzada. Quan es detecta un alumne amb problemes  se li assigna un “tutor personal” per fer-ne el seguiment.  Els problemes poden ser acadèmics, socials, familiars, et... el fet és que aquest alumne necessita un suport  addicional. Se l’escolta i se li dedica el temps necessari per intentar trobar solucions.  Ara mateix hi ha 6 professors que fan tutories individuals.
COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA.  Des de finals del curs passat es reuneix periòdicament la Comissió de Convivència en la que hi participa la direcció, representants de mestres, pares del Consell Escolar i membres de l’AMPA. A la comissió es parla de la gestió de la convivència del centre  i de quines accions es poden dur a terme per a millorar-la.  També, i de manera addicional, dos experts en mediació contractats per l’AMPA col·laboren amb la comissió aportant eines de treball. Des de direcció s’agraeix aquest esforç, que va obtenint resultats positius, ja que es reflexiona sobre la convivència al centre, s’analitzen problemes i es busquen mètodes per a solucionar-los.  

ESTUDIS A MIDA. El futur passa per la diversificació curricular. Intentar que cada alumne, segons el seu nivell i la seva casuística personal, tingui un currículum adaptat. En aquest sentit s'han començat diferents iniciatives per tal que certs alumnes puguin fer feines fora de l’aula en horari escolar. Per exemple, les visites a les residències d’avis o la col·laboració amb Càritas. El director de l'IE Recorda que és important buscar implicacions en empreses del poble per tal de poder acceptar alumnes per fer pràctiques laborals.

ESCOLA EN CONSTRUCCIÓ. La direcció insisteix que l’IE Ramona Calvet és un centre en construcció i això fa que es prenguin decisions segons els esdeveniments que succeeixen.  Algunes situacions no es poden preveure i s’intenta reaccionar amb sentit comú, lògica educativa i amb la rapidesa que és possible. Tot plegat és un procés lent, de pica molta pedra, però es confia en els resultats finals.
PROBLEMES MÉS VISIBLES, SOLUCIONS MÉS PROPERES.  Cal tenir una visió positiva de l’Institut Escola. La gran avantatge de tenir els alumnes al poble és que es pot actuar de manera totalment directa amb els problemes que vagin sorgint. Temes de drogues, situacions familiars diverses, sexe, etc... es poden detectar al centre i  derivar a les educadores socials, al CAP o a d'altres especialistes que treballen a nivell municipal.

RESPONSABILITAT COMPARTIDA. Tenim el costum de culpar el centre escolar quan les coses no van bé. I l’educació es fa a tot arreu: a l’escola, a casa, al carrer. Els nanos aprenen a l’escola però també de les actuacions que veuen fer als seus pares. A casa es beu alcohol, es fuma, s’increpa als altres, es diuen paraulotes... els alumnes també n’aprenen de tot això. Es criminalitza el centre per tot, i això no és just. 
IMPLICACIÓ DE TOT EL POBLE.  Els conflictes no son exclusius de l’horari escolar i tots hi hem de posar de la nostra part. En aquest sentit, els ajuntaments de Castellterçol i Castellcir i l’equip de Benestar Social del CAP col·laboren  amb l’Escola en millorar la convivència.


LA VISIÓ DELS MOSSOS D'ESQUADRA
INCIDENTS.  Pels volts de Nadal els Mossos van rebre tres denúncies molt seguides on hi havia implicats joves de Castellterçol. Una es va cursar per una agressió que va passar al recinte de l’ESO. Les altres dues al parc de Can Sedó. Per saber què passava i evitar nous incidents van entrevistar-se amb l’Ajuntament, Benestar Social, l’escola i l’AMPA, oferint la seva col·laboració.

XERRADA INFORMATIVA. Com que veuen que aquests incidents causen malestar i un neguit innecessari als alumnes del centre proposen buscar solucions.  Una d’elles és fer, davant alumnes i famílies, una xerrada  sobre drets i deures dels joves.  L’objectiu és que els nanos tinguin clar que ja comencen a ser adults i que se’ls tractarà com a tals.  S’espera d’ells que es comportin de manera raonable i d’acord amb les normes socials. Que sàpiguen que hi ha línies que no es poden traspassar. I que quan les traspassen hi ha unes conseqüències. El que ells poden considerar una “diversió” és ja una “bretolada”, i qui la fa la paga.
NOVA ESCOLA, NOVES NORMES. Reconeixen que per part de l’escola s’hi estan posant ganes. El fet de ser un nou projecte fa que hi hagin diverses complicacions. Per una banda, estar en dos edificis diferents fa que la gestió sigui més complicada, perquè a vegades direcció no sempre pot estar present a l’ESO , malgrat els desplaçaments constants. També ho fa més difícil el fet que en els primers anys no hi hagi una plantilla de professorat estable, ja que no es pot fer un treball d’equip molt continuat. 

PROBLEMES MÉS VISIBLES. El director del centre pregunta:  “creieu que fa quatre anys, quan encara no hi havia aquest centre, els joves de Castellterçol fumaven porros o participaven en baralles?” L’agent dels Mossos, la Montse, contesta: “Jo us puc dir que SI, perquè fa temps que treballo a la zona.  És inherent a l’edat, no a l’escola. El que passa és que ara els joves són aquí al poble, en comptes de ser a Moià. I tots aquests conflictes són més visibles.” Els Mossos animen a les famílies a treballar amb el centre per tal d’anar-ne polint el funcionament. Diuen que tenim sort d’estar en un poble molt tranquil, sa i on no hi ha molts conflictes exteriors generats. I ens recomanen que ho aprofitem.
PRIMER, L’ESCOLA. Qualsevol conflicte que passi a l’escola cal intentar solucionar-la per la via educativa. Evidentment, tothom té dret a fer una denúncia als Mossos si se sent desprotegit. Però els agents recomanen primer parlar amb  professorat, direcció i altres pares implicats. Si, tot i així, el conflicte no se soluciona, després cal anar per la via policial i judicial. Cal tenir present que, un cop feta la denúncia davant els Mossos, ja comença tot el procés judicial.

CONSTRASTAR VERSIONS. Quan passa un conflicte és molt important intentar reunir la màxima informació possible, contrastar versions i evitar que les xafarderies engreixin el problema. Els Mossos adverteixen que, de vegades, els nanos menteixen o amaguen informació als pares per motius diversos. Abans de presentar una denúncia s’ha d’intentar esbrinar què ha passat exactament, quins implicats hi ha i quines han estat les causes. La millor manera d’acabar amb conductes irregulars als centres escolars és informant dels fets a professors i pares. Els autors solen aprofitar la por de les seves víctimes per augmentar la cruesa dels atacs verbals o físics.
CREIEU QUE ÉS TARD PEL QUÈ FA A LA CONVIVÈNCIA? NO, un no contundent. Som a temps de posar solucions. És un procés llarg. En un centre de nova creació formar el professorat per tal que agafi una dinàmica comuna no deixa de ser complicat. Cal tenir paciència i que les famílies recolzin el centre. Direcció també ha d’escoltar les opinions de les famílies i actuar en conseqüència. 

REFLEXIONS DELS PARES
El dia de la reunió diversos pares i mares van intervenir explicant les seves inquietuds. Aquests són extractes d’algunes de les intervencions.
*Hi ha hagut una falta de confiança cap a l’escola perquè s’ha anat lent a reaccionar davant certs conflictes. Diverses vegades, quan s’han denunciat casos de mal comportament, se’ns han donat llargues. A l’escola la paraula “càstig” sona terrible. Estic d’acord en què s’ha de donar oportunitats als nanos a resoldre i reparar la seva infracció. Però quan això no funciona hi ha d’haver sancions. Ara hi ha aquest document de normes. Si funciona, si s’aplica i es veu aquesta feina, tornarem a confiar més en la gestió del centre.

*El procés va tard. Des de 1er d’ESO que ho estem advertint. A 3er d’ESO m’haig de plantejar si soc pacient amb els altres, per intentar reconduir-los, o penso més en el meu fill. Perquè és ell el que va al psicòleg  i no els altres.  O em decanto per la bona voluntat d’ajudar els altres o pel meu fill. I quan veig l’informe del psicòleg ho tinc clar.

*Em sembla al·lucinant que els Mossos d’Esquadra vagin a l’escola. Això em provoca un sentiment gran d’inseguretat.  L’escola realment  pot garantir la seguretat dels alumnes? 
*L’Institut és jove i s’han detectat una sèrie de comportaments no desitjables. S’han de parar i buscar les solucions. I que s’apliqui una normativa feta a mida. Però no cal ser alarmistes ni  treure de mare la situació. Quan no hi havia ESO a Castellterçol resulta que Moià funcionava fatal.  Ara ja no ens en recordem? 

*És veritat que hi ha hagut molta xerrameca, molta boca-orella, que potser no ha ajudat gens al funcionament del centre. Però és que la informació als pares ha estat nul·la. Per altra banda, des que es va obrir l’ESO que vam demanar unes normes clares, concretes i escrites de la gestió del centre. I fins ara no ens han arribat. Hi havia molta necessitat d’arreglar aquesta situació. Benvingudes siguin les normes, encara que tard.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols fer un comentari?